Hui hem parlat a classe sobre el llibre de Malthus "Un assaig sobre el principi de la població". En aquest llibre, en exposar els seus arguments sobre per què pensa que la població tendeix a crèixer més que els aliments, Malthus qüestiona les polítiques de la seua època de suport a la gent empobrida (les "poor laws"). Entre les raons que dóna contra aquest tipus de mesures, Malthus planteja que els ajuts econòmics, a més de ser perjudicials per la "independència" dels pobres, podrien comportar un increment dels preus: en tenir més diners més gent, les vendes s'incrementarien, els botigues pujarien els preus i aquest increment seria tan important que desanimaria un augment de la producció (no tindria sentit treballar més si amb menys podrien obtenir importants beneficis). Ja hem comentat a classe que aquesta és una argumentació que té importants escletxes.
Al fil d'aquest debat que introdueixen les teories de Malthus, i amb la intenció de fer un bot cap a qüestions més contemporànies, hem vist un video sobre la proposta de la renda bàsica. Al debat posterior s'han quedat qüestions en l'aire: quina influència podria tenir la renda bàsica sobre comportaments demogràfics, com ara la nupcialitat o la fecunditat? Quina repercussió tindria sobre el mercat laboral? Generaria, com deia Malthus, una inflació perversa o més aviat un replantejament sobre el valor social i econòmic de les diferents ocupacions?
Ací va el video que hem vist i un altre on s'explica també el concepte de renda bàsica.
L'altre dia estava llegint un article de Vicenç Navarro que parlava sobre el problema de les pensions i crec que podríem relacionar-lo perfectament amb tot açò que comentarem a classe.
ResponEliminaCom ja sabem, Malthus intuïa que l'augment de població acabaria provocant un desastre degut a la falta d'aliments. En canvi, al llarg del temps s'ha demostrat que aquesta teoria és falsa i avui en dia coneixem que alguns països d'alt nivell de desenvolupament econòmic paguen als agricultors per a que produeixen menys, per el que podem comprendre que el problema no és la població sino la distribució d'aliments.
La nova versió ara ja no és l'excés de població, sinó tot el contrari, l’escassesa. Ací és on entra en joc la qüestió de les pensions i on es planteja les opcions de retallar-les o privatitzar-les. Però Vicenç Navarro en canvi, troba la solució en l'augment de la productivitat i per tant extrapola el problema de la demografia i el centra més en matèria econòmica i política. Per tant, podríem relacionar el debat demogràfic amb la economia política? En el cas d’aquest politòleg la discussió gira entorn a la política i en el problema de l’alt atur i les baixes cotitzacions que no permeten garantir un futur amb unes pensions dignes.